SAN FERNIN

Com dir-te tot allò que no et vul dir, com puc trobar la manera de que sapigues el que estic sentin tots aquests dies, sense dir-te que ho se, que crec que el teu cami de Santiago te relació amb el cami de Santiago de la Rosa, i que el meu cor està completament esbocinat en milions de troços que no se si podré juntar mai més. No se com hem pogut arribar a aixó, és tant fort que no m’ho puc acabar de creure, no ho vull creure. No he pogut ni dir-ho a ningú. Potser amb una esperança malatissa per recupera el teu amor. M’estic morint de pena, sento un dolor tant gran que ha deixat de ser sentiment per passar a ser fisic, el meu cap està a punt d’explotar. Però ja no ploro, no puc plorar més, ja no hi puc fer res. Ës com una ruleta rusa. Tornaràs o no tornaràs, i no depen de mi, només de tu i d’ella, de com us hagueu trobat, reconegut, ensumat, tocat i rebolcat. Per més que penso en el que creia que em demanavas: confianza, ara no em surt del cap el fet de que tots dos coincidiu en dates i destí. Aixó no és bogeria, això és traició. TRAICIO amb les seves set lletres. Després de pensar en com em sento, ara et toca el teu torn. Ets un ser sense escrupuls, només t’importes tu mateix, no saps encara el significat de la paraula ESTIMAR, que te les mateixes lletres que TRAICIO. No t’importa en absolut el dolor dels demés, ets un EGOISTA, curiosament set lletres.Com has estat capaç de demar-me “permis”. Tu de que collons vas. No tens ni idea, però ni idea del mal que m’has arribat a fer. Però es clar, aixó no ho sabràs mai. Estigues tranquil que tant si t’has penjat d’ella com si no, tant si continuem junts, com si no, res en mi serà el mateix. RES, espigues tranquil.

SIETE DE JULIO: SAN FERMÍN

Com dir-te tot allò que no et vul dir, com puc trobar la manera de que sapigues el que estic sentin tots aquests dies, sense dir-te que ho se, que crec que el teu cami de Santiago te relació amb el cami de Santiago de la Rosa Aliaga, i que el meu cor està completament esbocinat en milions de troços que no se si podré juntar mai més. No se com hem pogut arribar a aixó, és tant fort que no m’ho puc acabar de creure, no ho vull creure. No he pogut ni dir-ho a ningú. Potser amb una esperança malatissa per recupera el teu amor. M’estic morint de pena, sento un dolor tant gran que ha deixat de ser sentiment abstracte per passar a ser fisic, el meu cap està a punt d’explotar. Però ja no ploro, no puc plorar més, ja no hi puc fer res. És com una ruleta rusa. Tornaràs o no tornaràs, i no depen de mi, només de tu i d’ella, de com us hagueu trobat, reconegut, ensumat, tocat i rebolcat. Per més que penso en el que creia que em demanavas: confianza, ara no em surt del cap el fet de que tots dos coincidiu en dates i destí. Aixó no és bogeria, això és traició. TRAICIO amb les seves set lletres. Després de pensar en com em sento, ara et toca el teu torn. Ets un ser sense escrupuls, només t’importes tu mateix, no saps encara el significat de la paraula ESTIMAR, que te les mateixes lletres que TRAICIO. No t’importa en absolut el dolor dels demés, ets un EGOISTA, curiosament set lletres.Com has estat capaç de demar-me “permis”. No tens ni idea, però ni idea del mal que m’has arribat a fer. Però es clar, aixó no ho sabràs mai. Estigues tranquil que tant si t’has penjat d’ella com si no, tant si continuem junts, com si no, res en mi serà el mateix. RES, espigues tranquil.

DIUMENGE 6 DE JULIOL

Avui també m'he despertat d'hora, massa aviat, i amb la mateixa obessió que em va acompanyar ahir mentre m'adormia. I torno a trucar per cinquena vegada i el telefón apagat. Des de ahir a les deu de la nit. Estaries dormint ( pensament positiu), però com tu no tens ni idea que se que la Rosa està per allà, no ets pots imaginar el que estic patint. Vull creure't, però no puc. Em costa esforços terribles el no pensar que estàs amb ella, ni que sigui com a "colegues" (pensament positiu).

Quan ho vaig saber, ahir, vaig estar a punt de demanar-te que tornessis ahir mateix, però vaig poder controlar el pànic que em va envair al imaginar-vos a tots dos junts, coneguts però desconeguts a l'hora.

Però que hi puc fer jo? Em demanes "permis" per marxar, i jo et dic que marxis, però tenia jo rao al preguntar-te quin tipus de permis estaves demanat. Les coses, nosaltres, la vida en general hauria de ser més clara, no s'hauria de permetre l'ambigüetat. En les relacions interpersonals, no ajuden gens a regenerar la confiança, (que vull recuperar per poder estar amb tu). Tu prens les teves desicions, i probablement hauràs pensat en totes les possibilitats, i tot així has decidit marxar, deixar-me amb el meu desconcert i tristor, per trobar no saps el què.

Seue aquest viatje tindrà el seu cost per a nosaltres; encara no se quines dimensions tindrà, però puc fer l' exercici de buscar diferents finals al teu Camí de Sant Jaume.

Però ara, el més important soc jo. Tot i haver fallat a la meva voluntat i no haver fet cas dels consells de l'Esther, m'he salvat de tornar a urgències, he controlat la meva angoixa i encara que no estic bé, no tinc una crisis.

Em Felicito