SIETE DE JULIO: SAN FERMÍN

Com dir-te tot allò que no et vul dir, com puc trobar la manera de que sapigues el que estic sentin tots aquests dies, sense dir-te que ho se, que crec que el teu cami de Santiago te relació amb el cami de Santiago de la Rosa Aliaga, i que el meu cor està completament esbocinat en milions de troços que no se si podré juntar mai més. No se com hem pogut arribar a aixó, és tant fort que no m’ho puc acabar de creure, no ho vull creure. No he pogut ni dir-ho a ningú. Potser amb una esperança malatissa per recupera el teu amor. M’estic morint de pena, sento un dolor tant gran que ha deixat de ser sentiment abstracte per passar a ser fisic, el meu cap està a punt d’explotar. Però ja no ploro, no puc plorar més, ja no hi puc fer res. És com una ruleta rusa. Tornaràs o no tornaràs, i no depen de mi, només de tu i d’ella, de com us hagueu trobat, reconegut, ensumat, tocat i rebolcat. Per més que penso en el que creia que em demanavas: confianza, ara no em surt del cap el fet de que tots dos coincidiu en dates i destí. Aixó no és bogeria, això és traició. TRAICIO amb les seves set lletres. Després de pensar en com em sento, ara et toca el teu torn. Ets un ser sense escrupuls, només t’importes tu mateix, no saps encara el significat de la paraula ESTIMAR, que te les mateixes lletres que TRAICIO. No t’importa en absolut el dolor dels demés, ets un EGOISTA, curiosament set lletres.Com has estat capaç de demar-me “permis”. No tens ni idea, però ni idea del mal que m’has arribat a fer. Però es clar, aixó no ho sabràs mai. Estigues tranquil que tant si t’has penjat d’ella com si no, tant si continuem junts, com si no, res en mi serà el mateix. RES, espigues tranquil.