miércoles, 17 de septiembre de 2008

Comienza el Cole

Tremendo día el de ayer. Comienzo a despertar y a los pocos minutos comienzo a sentinrme succionada por la inevitable actividad. Pasan los minutos y voy sintiendo como me posee, sin poder decirle que no. A las pocas horas ya formo parte de ese grupo de seres que donan su tiempo a la vida. Se que ya no puedo escapar. Me queda el olor a tierra mojada y al Tarn.

jueves, 14 de agosto de 2008

SAPS QUE ESTARÉ DORMINT?

Suposo que ni tan sols t'has plantejat si pot o no ser normal que quan arribis, estigui dormint. Per mi, no entra dins de la normalitat, la meva normalitat. A mi m'hagués fet rumiar. Bàsicament hi ha tres raons: 1. Acabo de veure unes fotos a la teva cámara que m'han fet flipar, hi surt el jardí dels teus pares, aquella foto que vas pliblicar al teu blog en el text de Justine, també hi surten els meus fills, i entre mig hi ha unes fotos teves, on es veu que te l'estàs cascant i unes d'una tia dormint al teu llit- i no sóc jo. ( i em poso i sitü dates). 2. Estàs tot el puto dia penjat del menssenger, més de la metitat del temps no estàs parlant amb mi. Amb qui parles? Aixó no em molestaria gens si no t'hagues vist conectat fa una estoneta i quan t'he trucat m'has dit que estaves pencant. 3. Em dius ( i el pitjor de tot és que jo et crec que t'has pirat a peregrinar tot solet. I resulta que el dia després d'apagar el telèfon et dediques a missatgar.-te a les tres del matí amb la Rosa aquesta dels collons ( que per cert escriure escriu bé, però té una veui de pitu que t'hi cagues). En referència aixó, creus que no m'he adonat quina cura tens amb el movil, fins hi tot et duxes amb ell. Realment m'has prés per una imbècil, com vols que pugui creure en tu. Ni amb tota la FE del mon, ningú no podria viure sense sospitar. NECESSITO EXPLICACIONS!!!! o bé ets el meu Home o bé explicam en quina situació ens trobem!!!!! No m'impedeixis caminar! ARA no sius plau. No puc creure que et pugui haver fet veure que jo vulgues una relació així. T'estimo i l'unic que vull, el que necessito en aquests moments, és la teva sinceritat. Ara puc dir amb tota la tranquilitat del mon que no m'estava tornant boja!!

viernes, 8 de agosto de 2008

ALLI

Existe un lugar, lejos muy ,muy lejos de aquí, donde se puede amar.

Las olas te acompañan durante la noche, en todas las aventuras que te proporcionan tus sueños, y al amanecer vienen a buscarte los pajarillos y te regalan una nueva melodía.

Los árboles son verdes, sus frutos de cualquier color, el agua corre aquí y allá, refrescando el aire puro que a cada respiración inhalas, la brisa te refresca en las horas de calor.

Es realmente un sitio maravilloso,se aspira olor a mermelada de arándanos y a canela, dulce y y salvaje, como sus paisajes.

Yo estuve una vez!!!